El Periódico de Catalunya presenta una nova enquesta municipal, realitzada pel GESOP, amb uns resultats molt interessants sobre la composició d’un eventual consistori barceloní. S’ha de matisar, però, que aquesta enquesta (com totes) et permet veure una radiografia de la ciutadania en un moment determinat i amb uns problemes determinats, però les eleccions encara queden lluny.
En tot cas l’ambient barceloní, en aquest moment, reflecteix una voluntat política que al cap i a la fi no està tant allunyada de la realitat catalana del moment expressada en el Parlament de Catalunya.
En primer lloc hi ha una fragmentació partidista en el si del consistori. Per primera vegada hi ha 7 partits polítics diferents. Cap partit té majoria absoluta, CiU acusa el desgast de governar en un moment de crisi econòmica, però tindria quasi el doble de regidors que la segona força (PSC). ICV-EUiA milloraria lleugerament els resultats, ERC podria doblar la representació i entrarien amb força C’s i la CUP.
En tot cas les enquestes mai es poden agafar al peu de la lletra (hi pot haver algun problema amb la mostra, determinats partits tenen vot ocult com el PP , els enquestats poden mentir, falta molt per les eleccions municipals,…) però sí que serveixen per veure una tendència
I aquesta és clara: els partits que es volen presentar en un nou eix de regeneració democràtica van agafant embranzida. C’s i la CUP, tot i que amb ideologies diferents i amb una visió diferent de com ha de ser la democràcia, es presenten com a alternatives al sistema polític i democràtic existent. Però mentre C’s es veu que creix a costa del PSC i del PP, la CUP sembla més aviat un complement de regeneració política als partits clàssics (ERC i ICV-EUiA). En tot cas representen un espai fins ara no ocupat per cap partit i sembla que s’estan consolidant.
ERC continua recuperant-se de la davallada posterior als governs Tripartits i ICV-EUiA continua el seu lent però consolidat creixement.
CiU es veu desgastada per la seva obra de govern, per la crisi i per un cert bloqueig governamental. Sobre el PP semblaria aventurat intentar treure alguna conclusió ja que històricament a Catalunya sempre a tingut vot ocult. En canvi el PSC continua en caiguda lliures sense semblar que es pugui recuperar aviat. I sense projecte, sense rumb i sense un posicionament clar en els temes nacionals (sigui quin sigui) no tornarà a aixecar el vol.
Així que sobre 41 regidors, 8 voldrien una regeneració democràtica, la qual cosa significa fins una cinquena part del electors. Tot i que en el cas de C’s aquesta tendència no és tant marcada com en la CUP. L’èxit de C’s ve més donat per presentar-se com un espanyolisme desacomplexat i modern (a diferència d’un PP més “carca” i d’un PSC que no sap a on està).
En funció de la clivella d’origen social, si mirem l’eix que la representa (ideològic) es pot observar un canvi substancial respecte a la configuració actual. Ara mateix els partits de dreta són majoritaris. Entra PP i CiU sumen 23 regidors (la majoria absoluta és 21) però segons el sondeig del GESOP ara tindrien una forquilla d’entre 16 i 18 regidors. Els partits d’esquerra passarien de tenir els 18 regidors actuals a una forquilla entre 20 i 23 regidors. En aquest cas C’s no se l’inclouria ni amb la dreta ni amb l’esquerra. El partit capta vots de tot arreu i encara que es proclami d’esquerres té votants de dretes, i en realitat fa gala de la seva transversalitat centrant el seu discurs en el nacionalisme espanyol i la regeneració democràtica.
Si ens fixem en l’eix nacional que representa la clivella d’origen aquí encara hi pot haver més confusió. Un simple cop d’ull als resultats de 2011 podrien fer pensar que els partits a favor de realitzar una consulta sobre la independència tindrien la majoria absoluta amb 21 regidors (CiU, ICV i ERC) i que amb els resultats presentats per l’enquesta aquesta majoria es podria enfilar fins a una forquilla 25-28 regidors. Però la realitat a l’Ajuntament de Barcelona és diferent que al Parlament català. Els regidors d’ICV-EUiA no tenen una postura unitària sobre aquest tema, a l’igual que els regidors d’Unió.