Tal i com recull escacc, a l’espai de columnes de The Washington Post PostOpinions, el periodista i crític Tom Rosenstiel, director del Project for Excellence in Journalism, va llistar dissabte passat cinc idees al seu parer errònies que envolten el debat sobre el futur dels mitjans i el periodisme. Resumidament, els 5 mites que esmenta Rosenstiel són els següents:
1) “Els mitjans tradicionals estan perdent audiència”. Un estudi del Pew Research Center va detectar que el 2010 per primer cop als Estats Units la gent acudia majoritàriament a Internet i no als diaris com a la seva font principal per obtenir notícies amb regularitat, però a la llista nordamericana dels 25 llocs web més populars només n’hi ha dos que no siguin mitjans tradicionals o agregadors del contingut que produeixen. La crisi de la premsa és d’ingressos, no d’audiència.
2) “Els digitals estaran en bona situació quan la inversió publicitària s’hi adapti”. Al 2010 ja hi va haver més inversió publicitària a la web que a les publicacions impreses, però només una petita part va arribar a les redaccions, i una gran part va quedar-se en serveis intermediaris com els cercadors. Els anunciants tenen ara moltes més opcions per adreçar-se als consumidors que no pas abans, quan tenien la premsa i prou.
3) “El contingut serà sempre el més important”. Saber com més millor dels hàbits i elscomportaments de l’audiència és avui en dia molt més important, de cara a presentar-se davant d’un anunciant, que fer el millor contingut.
4) “Els diaris estan en declivi arreu del món”. El tiratge mundial ha pujat més del 5% els últims 5 anys, i el nombre de diaris va creixent. Es pot afirmar en general que els mitjans impresos estan en auge als països en desenvolupament i que estan patint en els països rics. Els ingressos per publicitat, per exemple, van pujar un 13% a la Índia i un 10% a Egipte i el Líban el darrer any amb dades disponibles. Però van caure un 8% a França i un 20% al Japó. Els factors que es vinculen a l’auge de la premsa impresa inclouen el creixement de l’alfabetització, el creixement demogràfic, el desenvolupament econòmic i una penetració baixa de l’ample de banda.
Els diaris que més pateixen, i de lluny, són els americans. Aproximadament un 75% dels seus ingressos provenen de la publicitat, vs. el 30% o 40% d’altres països, on els diaris viuen i moren pel seu tiratge (cosa que suggereix que fer pagar per l’accés online és encara més important en aquests