Donem suport al “Manifest en Defensa dels Mitjans Públics Catalans” , en favor d’uns mitjans públics catalans referents, representatius, independents i lliures:
NECESSITEM ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ PÚBLICS CATALANS, I ELS VOLEM POTENTS
En les societats democràtiques, els mitjans de comunicació públics s’han constituït per facilitar l’exercici ple de la llibertat d’expressió, el dret a l’educació, l’accés a la cultura, el pluralisme ideològic i, d’aquesta manera, garantir la cohesió social d’una opinió pública formada i informada.
A Catalunya, els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) conformen des del 1984 un grup de comunicació capdavanter, modern i innovador, amb una reputació nacional i internacional esplèndida, pel que fa a la qualitat de la seva programació, avalada pels premis i distincions obtingudes durant la seva trajectòria.
Des de l’inici de la crisi, TV3 i Catalunya Ràdio treballen amb pressupostos austers i de contenció de despeses, però malgrat això, continuen mantenint el lideratge d’audiència i són els mitjans més ben valorats pels ciutadans. Com a conseqüència, tenen un arrelament social que s’evidencia, per exemple, en els índex d’audiència dels programes informatius, en l’èxit social del Club Super3 o en la capacitat de mobilització demostrada per La Marató de TV3. Aquest arrelament serà encara més profund quan més lluny es mantingui dels poders polítics i econòmics.
Motor de la indústria cultural i audiovisual catalana
La CCMA és una de les millors i més barates corporacions de comunicació públiques d’Europa. Cada ciutadà destina prop de 40 euros l’any a canvi de 8 canals de TV (TV3, 33, 3/24, Esport3, Super3, 3XL, TV3CAT i TV3HD), 4 emissores de ràdio (Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, iCat fm i Catalunya Música) i fins a 13 portals d’internet de diferents temàtiques.
Els recursos destinats als mitjans de comunicació públics no són una despesa, sinó una inversió per a la normalització de la llengua, la qualitat democràtica del país, la cohesió social i l’expansió cultural de continguts.
Sense una CCMA potent, la indústria audiovisual i cultural catalanes es veurien profundament afectades, fins al punt de posar en risc la continuïtat de productores, distribuïdors, actors, estudis de doblatge, discogràfiques, editorials, clubs esportius… La pèrdua d’aquests sectors, representaria també per a Catalunya la pèrdua de la seva projecció internacional, per la fuita de talent i emprenedoria.
Ofensiva privada per afeblir els mitjans públics
Per contra, determinats grups de comunicació privats que ambicionen la publicitat i les audiències que avui tenen els mitjans públics, pretenen estendre la fal·làcia que els recursos destinats a TV3 i Catalunya Ràdio són desproporcionats, mentre ells gaudeixen de substancioses subvencions públiques per fornir beneficis privats, una xifra desconeguda per al gruix de la població. A més, la concentració dels mitjans de comunicació privats en conglomerats empresarials està eliminant el debat democràtic i esborrant els referents cívics i culturals entorn dels quals s’articulen les societats nacionals.
Espai públic de comunicació representatiu i potent
Davant d’això es fa més necessària que mai l’existència d’un espai públic de comunicació que garanteixi una relació virtuosa entre els seus professionals i la societat i que compti amb el suport dels representants democràticament elegits.
La CCMA constitueix avui una eina imprescindible per a la supervivència del país com a poble amb una llengua diferenciada, ja que la cultura catalana és pràcticament inexistent en el sistema comunicatiu espanyol. Amb la CCMA els ciutadans de Catalunya gaudeixen d’un punt de vista solvent en molts temes que no tenen els ciutadans d’altres parts de l’estat espanyol.
- Defensem el servei públic de ràdio i televisió concebut des de Catalunya en llengua catalana, que encara té molt a fer per la plena normalització lingüística.
- Defensem els canals de TV3 i Catalunya Radio de les ambicions expansionistes dels grups de comunicació privats.
- Defensem l’espai públic de debat d’idees i de cohesió social que només garanteixen els mitjans públics de comunicació.