Avui el diari Vilaweb ha publicat una informació molt interessant sobre el comerç d’armes a la UE. La Campanya Contra el Comerç d’Armes i la Xarxa Europea contra el comerç d’armes han creat una aplicació anomenada Exportacions d’armes a la UE que permet monitoritzar de forma clara i senzilla pel públic en general el valor de les llicències i de les exportacions per països i a quins estats es venen.
La informació s’extreu dels informes anuals de la Comissió Europea publicats entre 1998 i 2011 i permet observar quins són els moviments sense haver de llegir fatigosos informes escrits en llenguatge burocràtic.
A partir d’aquí hem fet un petit anàlisi sobre el paper que juga la UE i Espanya en particular en aquest indústria. Hem analitzat l’evolució des del 2001 al 2011 per veure quins canvis hi ha hagut en aquest decenni.
El conjunt de la UE ha augmentat les exportacions de material militar en 19.830.276.068 d’euros, és a dir, un 112% passant de 17.692.270.116 d’euros a 37.522.546.184 d’euros. Però si mirem el cas d’Espanya en particular aquestes xifres encara són més dràstiques. En aquest mateix període, les exportacions augmentaren 2.530.378.915d’euros, la qual cosa significa un increment del 742%, ja que passà de vendre material militar per valor de 340.823.360 d’euros el 2001 a 2.871.202.275 el 2011. És un dels països amb un augment més gran i les exportacions es centren sobretot en grans materials com els bucs de guerra i les aeronaus, que junts sumen més del 70% del valor total d’exportacions espanyoles.
Però el més curiós és l’evolució de quins són els països destinataris d’aquestes exportacions. Si l’any 2001 els dos principals compradors eren el Regne Unit i Itàlia amb un 35%, el 2011 els dos principals destinataris foren països de fora d’Europa. Venezuela i Austràlia sumaren més del 40% del valor de les exportacions. A primer cop d’ull es veuen dues conclusions molt lògiques. Per un costat, encara que al 2011 s’exportés a un nombre més elevat de països, la realitat indica que hi ha una concentració de països als quals es ven el material. No només perquè Austràlia i Venezuela signifiquin 4 de cada 10 euros venuts, sinó també perquè el nombre de països que compraven com a mínim un 10% de les exportacions espanyoles ha passat de 6 al 2001 a 4 el 2011.
Per altra banda també crida l’atenció el canvi de destinació per dos motius. El primer és que són països de fora d’Europa, però el segon és el pes específic de Venezuela amb quasi una quarta part del valor venut (23%). Crida l’atenció, no només perquè sigui un país no europeu, sinó també pels diferents conflictes entre Espanya i aquest país llatinoamericà.
Per altra banda Espanya no només exporta material, sinó que també n’importa. El 2011l’Estat Espanyol va importar material militar per valor de 130.665.304 d’euros. La procedència era bàsicament francesa i italiana, ja que juntes representaven més del 90% del valor total de les compres espanyoles (França el 49% i Itàlia el 41%).
Observant aquestes xifres no deixa de ser curiós que el Ministeri de Defensa demani ininterrompudament que s’augmenti el pressupost pel seu departament. A mig any 2012 el Govern espanyol augmentà el pressupost de Defensa, donant un crèdit de 1.782 milions d’euros per pagar deutes d’armament i augmentant el pressupost un 28%. Alguna cosa es deu fer malament si les vendes de material militar el 2011 ascendiren fins a 2.871.202.275 d’euros i les compres “només” representaren 1.553.821.550, tenint un saldo de 1.317.380.725 d’euros.
El propi Ministeri considera que el deute pels Programes Especials d’Armament (PEAS) arriba a 32.000 milions d’ euros. Els crèdits en R+D del Ministeri d’Indústria han continuat acumulant un deute de grans proporcions, arribant als 15.559 milions d’euros.
Segons el web Enfocant, les principals causants del deute impagable del Ministeri de Defensa són els PEAS, unes armes que en la pràctica tenen escassa utilitat estratègica, la majoria de les quals acabaran la seva vida útil sense haver sigut mai utilitzades. Per al pagament dels PEAS al pressupost de 2012 només es van consignar 4,95 milions d’euros quan hi havia el compromís de pagament de 2.370 milions. Per tant va aprovar un crèdit extraordinari de 1.782 milions. El 2013, el pressupost del Ministeri de Defensa (6.913,6 milions d’euros) ha descendit, segons el govern, en un 6,7%, però la despesa militar prevista serà de 16.492 milions, més del doble del què diu el govern i la despesa militar serà l’equivalent a l’1,55% del PIB.
A la llum d’aquestes dades que cadascú tregui les seves pròpies conclusions i si voleu jugar amb les xifres i mirar allò que us interessi només cal que cliqueu aquí