Des del febrer d’aquest any Catalunya s’ha dotat d’un nou servei diplomàtic exterior, el Diplocat. Aquest nou ens s’ha configurat com una “estructura d’Estat” amb un doble objectiu: La internacionalització política, però també econòmica de Catalunya.
Per un costat, pretén explicar i mostrar que “Catalunya compta amb uns actius prou sòlids per superar la crisi i consolidar la seva posició competitiva en els mercats globals”. Per l’altre, internacionalitzar el procés polític actual perquè Catalunya decideixi el seu futur de manera pacífica, lliure i democràtica.
Ara bé, hi ha una posició unànime sobre aquest nou ens entre totes les formacions polítiques?
La resposta és que no. La federació nacionalista al govern i ERC en són els més ferms partidaris. La qual cosa és lògica si es té present que en foren els impulsors. EL PP, C’s i PSC en són els més ferms detractors. També és lògic, ja que ho veuen com una nova estratagema relacionada amb el procés independentista que consideren que han engegat els socis de govern. En canvi el paper de la CUP i ICV-EUiA es força més ambigu. En critiquen el fet que estigui controlat des del govern i consideren que és un tema per tractar en seu parlamentària
En tot cas, quin balanç es pot fer d’aquesta nova “estructura d’Estat”?
Cert és que des de la població no es percep precisament com un tema de debat candent, com tampoc és un tema que hagi, a dia d’avui, entrat dins de l’imaginari de la gent.
Encara és poc conegut i no se sap, a nivell general, quines atribucions té, quins són els responsables ni quina feina s’ha fet fins al moment.
Es podria dir que el Diplocat no ha gaudit d’una campanya de comunicació tan intensiva com, per exemple, la campanya de reciclatge “on vas envàs”. També és veritat que pel tipus de tasques que ha de realitzar la ciutadania en general n’està un xic apartada.
A nivell econòmic són les empreses i els autònoms el públic objectiu. A nivell polític, la realitat demana cautela i treballar amb discreció. Cautela i discreció perquè “el dret a decidir” és complicat de gestionar, i en el cas d’aconseguir algun èxit, la seva exposició mediàtica podria comportar conflictes amb el Govern Central.
En tot cas, de quins èxits podríem parlar? Quins objectius ha acomplert?
A nivell econòmic ha ajudat al procés d’internacionalització d’empreses catalanes perquè puguin exportar amb més garanties a l’exterior posant en contacte aquestes empreses amb proveïdors, possibles clients i agents econòmics.
A nivell polític, tret de trobades amb líders europeus i de la U.E, com és lògic, no han transcendit a l’opinió pública els seus resultats tret d’alguna frase de cara a la galeria. Ara bé, ha aconseguit articular i organitzar una “xarxa informal civil” de catalans que viuen a l’exterior per explicar què és Catalunya i on vol anar segons l’aposta política de CiU i ERC.
En tot cas és un organisme de nova creació i per tant, a priori, té camp per recórrer.