Segons recull el diari la Vanguardia, els dots de cant que ha demostrat últimament el president d’EUA, Barack Obama, han disparat les vendes de les cançons que va entonar i han revelat una faceta seva que molts desconeixien, però també han servit de blanc fàcil per als seus rivals polítics.
S’expliquen per milions el nombre de visites de les pàgines que van penjar el moment en el qual el president nord-americà es va animar a entonar, el passat 19 de gener, el clàssic “Let’s Stay Together” (Anem a estar junts), i les vendes del “single” es van multiplicar en un 490 per cent durant la setmana següent a l’instant “artístic” d’Obama.
“I… estic tan enamorat de tu”, va cantar entre els aplaudiments dels centenars de seguidors demòcrates presents en el teatre Apollo de Nova York com una picada d’ullet al seu autor, el reverend Al Green, considerat una de les grans llegendes del “soul” nord-americà i qui a més es trobava entre els assistents. Obama va demostrar que no li va importar entonar un parell de versos, i va desafiar a part del seu equip, que com ell mateix va confirmar llavors, no creia que fos capaç d’arrencar-se a fer-ho enmig de la reunió demòcrata.
No obstant això, davant tanta expectació causada per les habilitats més que notables del president, l’episodi no podia quedar solament aquí. La segona part, encara més espectacular, va arribar dimarts passat, quan Obama i la seva esposa Michelle van oferir una vetllada de “blues” a la Casa Blanca amenitzada per Mick Jagger i BB King.
El líder dels Rolling Stones ja havia advertit al llarg de la tarda a través del seu compte de Twitter que Obama s’havia colat pels assajos previs a la cerimònia i que se li veia molt feliç amb l’esdeveniment. Tan relaxat li va veure el llegendari guitarrista Buddy Guy que li va animar a repetir l’experiència de dies abans i agarrar el micròfon per interpretar unes notes.”Li he sentit cantar a Al Green… Vostè ha començat alguna cosa, ha de mantenir-ho! Pot fer-ho!”, elva animar.
Poc inclinat al principi, finalment el president efectivament va agarrar el micròfon i es va arrencar amb unes línies de “Sweet Home Chicago”, la cançó que va tancar la vetllada. No és el primer president que s’arrisca a mostrar en públic les seves habilitats artístiques, perquè qui no recorda a l’ex president Bill Clinton empunyant el seu saxo després d’unes fosques ulleres de sol?
Fins llavors, Clinton estava per darrere en les enquestes de popularitat, però aquell moment estel·lar tocant al programa de “Arsenio Hall” el tema d’Elvis Presley “Heartbreak Hotel” el va rellançar en la carrera presidencial a través d’una imatge que els ciutadans van percebre com més humana i propera.
A un altre dels seus predecessors, Richard Nixon, el piano no li va salvar del Watergate.
Però si Obama ha deixat ben assegut el seu talent com a cantant en unes imatges que han corregut com la pólvora pels mitjans digitals, també ha ofert a l’oposició noves eines per carregar en contra seva. Els republicans de Florida van llançar aquest dijous un anunci en el qual utilitzen les imatges del president cantant en aquesta vetllada, sobre les quals superposen un gràfic en el qual s’observa l’increment dels preus de la gasolina des que va arribar al poder. Conclou amb el missatge “Obama canta mentre el poble plora”.
Curiosament, va anar a l’estat de Florida on el principal aspirant republicà a la presidència de EE. *U. fins al moment, Mitt Romney, es va arrencar també pel seu compte a cantar en públic. “America The Beautiful”, una cançó patriòtica, va ser la tonada triada per l’ex governador de Massachusetts. Però com la va entonar va deixar clar per què Romney mai va fer carrera en els escenaris musicals de Broadway.
Donats els alts i baixos soferts fins ara en la carrera electoral republicana, ara com ara és complicat predir si serà Romney o algun dels seus rivals qui competeixi contra Obama en les presidencials de novembre.
Però una cosa és segura: els republicans tenen millors perspectives contra Obama en les urnes que en un concurs de cant.