El PSC, a l’igual que el PSOE i totes les esquerres europees (sobretot si han tingut responsabilitat de govern) han patit un sever correctiu electoral i les seves perspectives de creixement són més aviat minses. Però en cas del PSC, com a mínim, aquests problemes no són només conjunturals.
Ha perdut 32 diputats des del 1999 fins al 2012. En 13 anys ha passat de 52 diputats a 20, quedant-se amb poc més d’un terç dels seus millors resultats. Té un problema de lideratge, però sobretot de discurs i de procediment estratègic i tàctic. Però tot problema té una arrel i aquesta arrel, segons les enquestes consultades (sondeig d’opinió ICPS 2012) és un allunyament de la centralitat política catalana. A més a més sempre s’havia parlat del problema de l’abstenció diferencial i del vot dual pel PSC, però amb un rècord de participació en les últimes eleccions autonòmiques de 2012, essent motivat en bona mesura per la participació de capes de la societat catalana que votaven bàsicament a les eleccions Generals en clau espanyola cap als socialistes, el PSC s’ha trobat que no ha recollit aquests vots i el partit té fugues cap a totes direccions (CiU, ERC, C’s i PP).
Un exemple seria centrar la campanya amb l’eslògan “federalisme”. Quan un partit s’ha de definir com és en campanya té un problema d’identitat. Els votants i la població en general ja han de saber que el PSC té com objectiu aquesta forma d’estat. Però una mostra més d’allunyament és quan surt el seu líder als mitjans de comunicació i proclama que cada cop hi ha més federalistes. Actualment aquesta opció només té menys partidaris que l’estat centralitzat format per simples regions i segons les enquestes, des del 2003 aquesta opció disminueix en les preferències dels ciutadans catalans. En tot cas només cal mirar unes quantes variables per veure la magnitud del problema.
Quan es pregunta per la simpatia envers els partits, només el 12,6% proclama que aquest és el PSC, però les franges que tenen més simpatia cap al PSC són entre els 51-65 anys i entre els de més de 65 anys (15,2% i 15,9% respectivament, la qual cosa significa que més d’un 30% del seu electorat està a punt de jubilar-se o que està jubilat i li queden poques eleccions per poder votar)
El PSC és vist com el partit que defensa millor els interessos dels espanyols (18,5%) per sobre el PP (15,4%). En canvi, quan es pregunta quin partit defensa millor els interessos del catalans només el 5,4% dels entrevistats consideraven el PSC com aquest partit, molt lluny de CiU i ERC amb un 21,6% i un 22,4% respectivament. A nivell municipal torna a ser CiU qui defensa millor els interessos dels ciutadans (22,8%), quasi 10 punts per sobre del PSC (13,3%). Fins i tot quan es pregunta pel partit que defensa millor els interessos de les persones CiU i ERC estan per sobre del PSC. Els dos primers són l’opció pel 13,7% i el 12,7% respectivament i el PSC es quedaria amb un 8,9%
Si ens fixem en un creuament de vot amb l’edat, es pot observar que el PSC obté el major nombre de vots de la franja entre 51-64 anys (10,8%) i dels de més de 65 anys (12,6%). De mitjana declaren votar al partit el 8,7% de l’electorat. Hi ha altres partits on la proporció de vots obtinguts provinents d’aquestes franges també és elevat, però disposen de vots provinents de les franges més joves, que són tant o més altes, amb la qual cosa s’asseguren una regeneració del seu electorat, cosa que el PSC té més difícil.
En l’eix ideològic potser és on el PSC està més ben situat. La mitjana de la població catalana és del 3,07 (en una escala de l’1 al 7 on 1 és extrema esquerra i 7 extrema dreta) i els socialistes són percebuts en la posició 3,40. ICV el situen al 2,46, EUiA al 2,20, ERC al 2,31 i a la CUP a l’1,95. Els partits de dreta estan molt allunyats de la centralitat. Al PP la gent l’ubica al 6,14 i a CiU al 4,82. No obstant, si mirem què pensen els votants socialistes del PSC, aquest veuen el seu partit situat al 2,8.
Si ens fixem en el model d’estat preferit pels catalans només un 2,5% vol que Catalunya sigui una simple regió d’Espanya, el 28,5% està a favor de mantenir el model actual en format Comunitat Autònoma, el 44,3% prefereix que Catalunya esdevingui un estat independent i el 17,6% prefereix un model federal. A més a més des del 2003 que aquesta opció disminueix i està a nivells de l’any 1992-93. Però fins i tot dins del votants del PSC aquesta no és l’opció majoritària. El 28,4% dels votants socialistes prefereixen un model federal, però lluny del 51% que aposta per mantenir l’status quo actual autonomista i menys del 60% del seu electorat votaria en contra de la independència. Un 12,5% hi votaria a favor i un 18% s’abstindria.
Els votants socialistes es senten més propers a Espanya que a Catalunya. El 55% de la població de Catalunya es sent molt o bastant propera a Espanya, però en el cas dels votants socialistes aquesta xifra arriba al voltant del 86%. En canvi, el 95% de la població de catalana es sent molt o bastant propera a Catalunya però entre l’electorat socialista aquesta xifra és del 90%. Tot i que aquesta xifra és alta, és inferior a la mitjana. En canvi quan es mira la proximitat respecte Espanya, els socialistes estan per sobre la mitjana.
Però una dada il·lustrativa de la fragilitat electoral del PSC la trobem en la procedència dels votants. Lluny queden ja les onades migratòries dels anys 60 i actualment a Catalunya el 73% de la població ja ha nascut a la mateixa comunitat autònoma i el 21% a nascut en altres territoris de l’Estat Espanyol. Tot i així, el 52% dels votants del PSC són nascuts a fora (26% a Andalusia i un altre 26% a altres indrets espanyols) i només el 40% són nascuts a Catalunya. Això és un problema perquè en el conjunt de la societat catalana les persones nascudes a fora de Catalunya representen menys del 22% del cens. A més a més aquests representen un cens envellit que es concentra sobretot a la franja d’edat a partir dels 51 anys. Si ens fixem en l’electorat socialista en funció del nivell d’estudis s’observa que una sobrerrepresentació de persones amb estudis mínims. Més del 56% té estudis primaris o d’ESO o equivalents. Això és dolent, no pel nivell, sinó perquè hi ha una sobrerrepresentació d’aquests col·lectius, que són menys poblats en la mitjana catalana (37%). En funció de la classe social subjectiva de l’entrevistat el PSC també té un altre problema. Té una sobrerepresentació entre els votants de classe mitjana-baixa i una subrepresentació de votants de classe mitjana (44% enfront el 35,6% en el primer cas i 35% enfront el 50% en el segon).
Així doncs el PSC és un partit envellit, amb massa vots provinents de la immigració espanyola i massa pocs de persones nascudes a Catalunya. Està allunyat de la centralitat política i la seva manca d’indefinició està provocant que perdi vots cap a partits catalanistes i encara més greu, tenint en compte la sociologia del seu electorat, cap a partits espanyolistes. El 50% de la població catalana es considera només catalana o més catalana que espanyola. Però dins del PSC, aquests col·lectius només representen el 16% del seu electorat.