La nova campanya de comunicació ambiental de l’Agència de Residus titulada “Envàs on vas” ha obert un debat polèmic sobre quin és l’objectiu real rere la campanya publicitària: augmentar la participació ciutadana i, a la vegada, disminuir la quantitat de residus impropis o, ben al contrari, reduir els costos de la gestió d’aquests materials encara que sigui a costa d’excloure materials reciclables.
Ecoembes S.A. i Ecovidrio S.A., les empreses espanyoles responsables del reciclatge de tot allò que tirem tant al contenidor groc com al verd, han engegat una campanya de comunicació ambiental concebuda per la boutique creativa BUM amb la finalitat “d’incitar a un procés de reflexió a l’hora de separar a casa, que contribueixi a una millor qualitat del material, que permeti més fàcilment el procés de tractament posterior”, en paraules de Josep Maria Tost, Director de l’Agència de Residus de Catalunya a la Vanguàrdia.
És innegable que la campanya ha portat als mitjans a reflexionar sobre les limitacions i els aspectes a millorar en el model de gestió de residus, tot i que potser aquesta no era precisament la reflexió que en un primer moment s’esperava. Una gran repercussió mediàtica i més de tres milions de visites al web envasonvas.cat, han donat pas a les discussions sobre la intencionalitat de la campanya.
És una llàstima que aquesta campanya, feta de ben segur amb la millor de les intencions, funcioni molt bé com a gran anunci publicitari però fracassi en la pretensió de dir-nos als babaus en això de l’ecologisme urbà on llançar les restes no orgàniques i com diferenciar el vidre del cristall, expressava Susana Quadrado a la Vanguàrdia.
La fundació de Prevenció de Residus i Consum, d’altra banda, ofereix un punt de vista detallat i informatiu sobre el que aquest nou sistema de reciclatge basat en els envasos suposaria un cop posat en pràctica:
La recollida selectiva dels envasos està basada en el fet que els envasadors es fan càrrec del cost de la gestió dels seus residus. Per això, per cada envàs que es posa al mercat paguen un import (menys d’un cèntim per envàs de mitjana) per contribuir al cost de la recollida, transport i reciclatge dels envasos recollits selectivament. Per identificar els envasos que tenen ‘dret a ser reciclats’, s’utilitza el que s’anomena ‘punt verd’, el símbol de les dues fletxes entrellaçades que podem trobar en envasos com ampolles de begudes, llaunes de cervesa, cartrons de llet, bosses de plàstic. Seguint aquesta lògica, a més gran nombre d’envasos recollits, més alt nivell de reciclatge (benefici social) i més cost per als envasadors (cost privat). Però si hi ha impropis, els nivells de reciclatge es mantenen i els costos augmenten perquè recollim materials que no han pagat aquest ‘punt verd’. La campanya no busca augmentar la quantitat de materials reciclats (l’objectiu social per reduir els impactes ambientals d’abocadors i incineradores), sinó reduir els costos de la gestió d’aquests materials (per augmentar els beneficis empresarials), encara que sigui a costa d’excloure materials reciclables.
El principal problema d’aquest sistema, continuen, és que la major part dels envasos que es posen al mercat van a parar a abocadors o incineradores. Per exemple, dels 51 milions d’envasos de begudes que cada dia es posen al mercat espanyol, 28 milions s’aboquen, s’incineren o s’abandonen en el nostre entorn. A més, l’abocament o incineració d’aquests envasos comporta costos per les administracions (i per tant els ciutadans): si un envàs no es recull selectivament, el cost d’abocar o incinerar no el paguen els envasadors.
Corregir aquesta situació hauria de ser el principal objectiu de l’administració pel que fa a la gestió d’aquests residus, conclouen. I, d’aquesta manera, s’obre el debat sobre quin seria el millor sistema a seguir, proposant el model europeu de retorn d’envasos com a una bona alternativa. El sistema de retorn consisteix en que els consumidors paguin el dipòsit per cada envàs al comerç en cada compra d’un producte envasat. Un cop sigui consumit el producte, si es lliura l’envàs buit en qualsevol comerç se’ls retorna el dipòsit pagat. En el cas que el consumidor no torni l’envàs, la quantitat queda al circuit i ajuda a finançar el sistema. Aquest model, per això, només és destinat als envasos de begudes i, per tant, els sistemes integrats de reciclatge actuals han de seguir existint per tots aquells envasos no inclosos en el SDDR.
Sigui com sigui, la campanya tot i ser efectiva a nivell publicitari (és, definitivament, memorable) sembla portar a la confusió a gran part de la ciutadania que acostumats a reciclar depenent dels materials dels residus i no pas dels envasos es mira amb ulls crítics els objectius mediambientals de la campanya.
http://www.retorna.org/news/2013/01/10/0002
http://geranisflorits.wordpress.com/2013/01/05/3/