“Hem de gestionar el canvi, no pas eludir-lo” (Seminari Internet social i la comunicació pública)

Les noves eines que faciliten la internet social acosten l’administració al ciutadà però fan replantejar els models de comunicació actuals i, fins i tot, la feina dels periodistes. D’altra banda, no tothom és tecnològicament actiu i els processos participatius són complexos d’aplicar en les dinàmiques de l’administració i sovint queden en la creació de consells i òrgans consultius. La segona jornada del VII Seminari de Comunicació Pública dha posat de manifest les contradiccions d’una societat, d’unes administracions i d’uns professionals que assistim a la revolució social que permeten les noves eines de la Societat de la Informació sense poder determinar el nostre futur.

La segona i darrera jornada del VII Seminari de Comunicació Pública sobre La Internet social i la comunicació pública, l’anomenada web 2.0 o xarxes socials, ha posat sobre la taula algunes de les contradiccions que ens plantegem els professionals i que arriben fins i tot a qüestionar la nostra existència com a professionals. Són molts els interrogants oberts per a la reflexió:

Si l’administració contacta directament amb els ciutadans amb les noves eines de la informació, de què servim els periodistes de l’administració? Una altra qüestió d’importància, estan tots els sectors de la societat preparats per a aquesta revolució tecnològico-social o estem fent més gran les desigualtats digitals? I la participació, la volem realment o és només una moda del moment?

El resum de la segona jornada us donarà les claus del per què s’han plantejat aquestes preguntes:

Confererència: La internet social a Espanya
Juan Zafra, director adjunt de Lavínia TV

L’any 2009 està considerat l’Any Europeu de la Creació i la Innovació cosa que ha provocat que des de la Unió Europea es consideri prioritari l’accés d’Internet a les llars i una aposta decidida per les Tic.

En aquest marc, el director adjunt de Lavínia TV, Juan Zafra, ha fet un recorregut per la Internet Social a Espanya i la seva evolució en els darrers anys tot recordant alguns dels canvis experimentats, que han fet passar, per exemple, d’11,7 milions d’usuaris d’Internet l’any 2000 als 23’6 milions l’any passat i un 63% de llars amb ordinador.
Per a Zafra, l’Internet Social és un nou entorn sorgit gràcies a l’evolució de la tecnologia i la socialització de les noves eines, activitats i coneixements amb el que cada ciutadà accedeix a la informació, crea continguts i els comparteix amb tothom. Un àmbit de relació de persones amb persones que crea grans oportunitats perquè es tracta de Xarxes Socials obertes i genera intel•ligència col•lectiva, cosa que es tradueix en generar talent, que alhora s’alimenta amb el talent compartit.

L’analista ha ofert també un panell de fortaleses i debilitats de les 2.0 tot destacant entre els punts forts la millora d’oportunitats, la gestió dels equips, el flux de la informació, la gestió del coneixement, la creació de xarxes, l’enriquiment del missatge i la multiplicació dels efectes, entre altres.

Entre les febleses i amenaces, Zafra, ha destacat el xoc cultural, els recursos no formats, la dificultat per adaptar els processos analògics als digitals, l’amplificació d’errades, la pèrdua de control del missatge o la possibilitat de quedar obsolet tecnològicament.
El conferenciant ha acabat la xerrada tot recordant la necessitat de gestionar el canvi i no pas eludir-lo.

Experiències de comunicació digital pública
Pere-Oriol Costa, catedràtic de Comunicació Política de la UAB

Des de la UAB s’estudia la relació entre Govern Local i Comunicació Estratègica i acaba de publicar-se un estudi sobre les experiències a Catalunya en aquest sentit que, segons Costa ha de tenir com a marc l’e-governement i la participació. El catedràtic va centrar la seva intervenció en les experiències públiques a internet, on destaca la web de l’Ajuntament de Lleida, perquè “hem d’intentar que tots els ciutadans tinguin accés a internet, la web és un fort compromís de l’administració amb els ciutadans sobre la gestió municipal i ha de tenir una actualització constant”.

En aquest sentit, Lleida compta amb dues web, una sobre l’ajuntament amb xat amb l’alcalde, carpeta ciutadana i uns 248 tràmits. “La pàgina va per davant de la ciutadania”, i una altra sobre la ciutat on els veïns poden allotjar les seves pàgines web. Costa també va destacar les pàgines dels ajuntaments de Girona, que ha digitalitzat les informacions de premsa sobre el municipi des del 1808, fotografies i notícies de televisió; Cardona per la seva accessibilitat; Terrassa, pels seus tràmits i la signatura digital; Vic que dóna resposta per correu electrònic en 1 dia; Vilafranca que comparteix el seu gestor de continguts o Cerdanyola, que compta amb un diari digital. Per a Costa, el futur de la web passa per la integració de tots els mitjans de comunicació públics.

El catedràtic va centrar la darrera part de la seva intervenció en la campanya del president d’EUA Barak Obama a través d’internet, com a exemple de comunicació política que el va permetre obtenir fons de finançament, mobilitzar l’electorat i aconseguir una gran base de dades fora del partit. “L’objectiu final és aconseguir una ciutadania activa, participativa, crítica i formada contra l’individualisme que fomenta el neoliberalisme”.

Salvador Alsius, degà dels estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra

Alsius recorda haver viscut moments d’”eufòria” com aquests respecte de la comunicació horitzontal quan va aparèixer el vídeo als anys 70 que després no s’han consolidat. Tot i això, creu aquesta eufòria ara està més justificada, que els tradicionals butlletins municipals en paper acabaran per desaparèixer i el vell sistema de comunicació donarà pas a un altre encara per definir, “quan les coses velles desapareixen encara estan per arribar les noves”, recorda d’una cita que atribueix a Confucio.

El periodista reflexiona sobre el futur dels periodistes que creu que seran “gestors de continguts” i que han de ser polivalents “per la qual cosa necessitaran de formació continua”, com ja està fent la Universitat Pompeu Fabra. Com a degà va centrar part d ela seva intervenció en els canvis en la formació dels periodistes dels pròxims anys on l’especialització en suports haurà desaparèixer per formar professionals polivalents en tots els formats.

Jesús Lizcano, president de Transparència Internacional

Aquesta ONG, fundada fa 15 anys a Berlín, realitza estudis anuals sobre els nivells de corrupció i transparència de les institucions i empreses a nivell mundial. Recentment ha fet públic un estudi sobre la transparència dels ajuntaments espanyols de més de 100.000 habitants analitzant les seves webs. Un cop fet el primer anàlisi van enviar els resultats i un qüestionari per si faltava alguna informació a cada alcalde, amb còpia als grups de l’oposició. “En molts casos, un gran nombre d’ajuntaments es van dedicar a afegir més continguts als seus webs perquè quedessin reflectits al seu estudi”.

Els municipis més col•laboradors van ser els 16 de Catalunya i el primer premi se’l va endu l’Ajuntament de Bilbao.

Per a Lizcano, “els ajuntaments han d’agilitzar els tràmits als ciutadans perquè la burocràcia actual és un terreny abonat perquè els corruptes actuïn per saltar-se els tràmits”. Transparència Internacional també espera que el Govern central aprovi una Llei d’Accés ala Informació Pública, tal i com van demanar al PSOE que ho va incloure al seu programa electoral. A Europa només hi ha 4 països que no compten amb una norma d’aquestes característiques, un d’ells Espanya.
Els estudis de l’ONG es poden trobar transparencia.org

Conferència: Idees per a una nova comunicació pública
Oriol Ferran, director de Crea’t, consultora de TIC

Per a Oriol Ferran, tot i la denominació web 2.0 és nova, ja fa temps que el concepte existia, com les experiències BBS als Estats Units, la comunitat d’”arenyautes” que ell mateix va crear l’any 1997 o les comunitats de creadors de software lliure que han fet el gestor de continguts “drupa”.

Ferran ha projectat un vídeo on en pocs minuts es mostra la rapidesa amb la qual el mou el món que ens portarà una computadora superior al cervell humà l’any 2013 i l’any 2049 ens presentarà un ordinador amb capacitats superiors a l’espècie humana. Arran d’aquestes previsions i a la vista de la multitud d’eines disponibles ala xarxa de forma gratuïta, Oriol Ferran creu que “el software lliure és la peça clau del desenvolupament d’internet”.

La conferència ha passat a ser llavors una mena de classe teòrica sobre les noves eines, les més conegudes com Youtube, Facebook, MySpace, Twiter, Flickr, Blogger o fins i tot Second Life i la Viquipèdia, i les més específiques com Menéame, Linkedin, Cyworld, Bebo, Fotolog o Netvibes.

Totes elles són gratuïtes, de software lliure, amb conceptes molt bàsics i que ràpid han tingut clons que els fan la competència. L’ús d’aquestes eines per part d’una administració permet “estalvi, transparència, eficiència, accessibilitat, col•laboració, participació ciutadana… Per això, Oriol Ferran creu que els ajuntaments han d’avançar en “fer webs d’acord amb els paràmetres de la 2.0, impulsar la presència col•lectiva i individual als espais i xarxes 2.0 i promoure l’ús de l’entorn 2.0 en l’organització”.

Això comportarà també un nou paper per als gabinets de comunicació que “podran fer la seva feina pública, sortir de l’armari, perquè tothom assumeix que els electes tenen un equip que treballa amb ell” .

Per evitar la divisió digital, Ferran proposa donar suport des de l’administració a les propostes ciutadanes i d’entitats i modernitzar les polítiques de participació ciutadana amb les eines de la internet social. “Amb les eines de Google, qualsevol es pot muntar una oficina de premsa 2.0 a cost 0 amb Google, Facebook i altres eines de suport. Por tenir correu, xat, fer grups de distribució, publicar vídeo, rebre alarmes sobre conceptes claus publicats, etc”.

Taula rodona: La inversió en mitjans de comunicació digital, és rendible per als governs locals? Potencia realment la participació ciutadana?

Moderada per Francesc Triola, director general de COMRàdio, aquesta taula va qüestionar molts dels conceptes i previsions que es van pronunciar durant el seminari. Una mirada a l’altra cara de la moneda, el possible futur contra la realitat actual? Podem però, volem?

Enric Casas, cap de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona.

Amb un discurs provocatiu, com ell mateix va anunciar, i escèptic sobre la utilitat dels mitjans públics, Casas ens van plantejar les següents preguntes:
– La inversió en mitjans públics s’ha de mesura amb criteris de mercat o de rendibilitat social?
– Els mitjans faciliten la comunicació entre l’administració i la ciutadania o són un intermediari més?
– Els mitjans locals ajuden a comunicar-se a les administracions ara que amb les noves eines poden fer-ho directament amb el ciutadà?
– Són més transparents, més útils, amb mitjans locals?
– Els mitjans donen veu i espai als que no en tenen? O són males còpies de mitjans privats i generalistes?
– En quin llenguatge estan fets els mitjans, comuniquen perquè s’entengui el missatge, amb sentit de l’humor?
– Què és important, el canal o el contingut?
– Volem que la gent participi o només que accepti decisions preses abans?
– Els continguts són monopoli de l’Ajuntament o els hem d’obrir a la gent? Qui tindrà més credibilitat?

Davant aquestes qüestions, l’opinió de Casas és que els ajuntaments han de executar projectes i testar-los amb el sistema de prova-error, escoltar la gent i assumir les crítiques; han de garantir la qualitat per sobre dels privats i de la iniciativa ciutadana, i han de ser pro actius, posar en marxar nous projectes i si no funcionen, abandonar-los.

Jordi López, director general de Localred

Aquest consorci porta 10 anys treballant amb els ajuntaments de Catalunya per ajudar-los a implantar les infraestructures de xarxes als seus municipis. López ha parlat dels costos econòmics i la rendibilitat social de la xarxa , “econòmicament no és rendible, però socialment sí”, i de la potencialitat de les eines actuals que poden esdevenir “un monstre” de difícil accés. Tot i això admet que tenen una important funció pública social i part tant cal fomentar-ho, especialment per “fomentar la participació”.
Davant la volada que ha adquirit la web 2.0, els ajuntaments s’hi han d’afegir. López afirma que “si tu no ocupes l’espai d’informació, algú ho farà per tu”, però també reconeix que no tots els ciutadans són usuaris de les noves tecnologies de la informació.
Per últim es va referir a la difícil situació econòmica que també afecta als ajuntaments, “ens costa molt buscar diners i alhora els han de gastar amb molta cura”.

Jordi Martínez Léon, president de la Confederació de Federacions d’Associacions de Veïns de Catalunya.

La intervenció del representants de les entitats veïnals van posar algunes coses al seu lloc. Martínez considera positius els nous canals de participació que obren les eines de la web 2.0 però recorda que la major part d’entitats veïnals no tenen recursos per poder disposar d’ordinador i connexió a internet, només alguns casos a títol particular.

Tot i això, creu que la xarxa hauria d permetre poden consultar i participar de l’elaboració dels pressupostos públics. “Ara, la participació queda reduïda a formar part de consells i presentar propostes al Ple, però no tenim les eines per fer res més i també falta democràcia executiva. Hem d’eliminar les suspicàcies de l’administració per poder dir la nostra. Però ara mateix, sense poder disposar de les eines obrir la participació a través de la xarxa no seria rendible”.

Fernando Pindado, subdirector general de Participació en l’Àmbit Local de la Generalitat de Catalunya.

Pindado es va referir al concepte clàssic de democràcia creat pels grecs per afirmar que “sense democràcia no hi ha participació. Ara, tenim una participació de la senyoreta Pepis, amb perdó per ala senyoreta Pepis. Es parla molt de participació però no s’escolta realment, escoltar les queixes, atendre-les no és participació”.

El representant de la Generalitat va afirmar que les qüestions tècniques no poden entorpir la participació perquè “el sentit comú és suficient per poder opinar i incidir sobre la gestió” i va posar com a exemple els tribunals populars on els ciutadans sense ser jutges prenen decisions que afecten la comunitat.

Pindado també va posar en qüestió si tenim bona informació a través dels mitjans de comunicació que en ocasions són pocs rigorosos i fomenten el morbo, i va concloure que “el que està en crisi no és la participació, sinó el sistema polític, hem d’obrir les possibilitats de participació en base a una bona informació, més enllà de les convocatòries electorals, els referèndums i el dret d’audiència. Després, el governant haurà de decidir si en té prou per decidir o convoca una consulta. Pel que estem fent actualment no fan falta les noves eines”.

En la seva intervenció també va defensar la transparència com a element clau per reduir la manca de credibilitat de les administracions. “Ara s’està banalitzant la política i la participació”. Pindado també va convidar a reflexionar sobre el rol dels mitjans de comunicació en la participació.