“Les xarxes socials són un tsunami al qual ens hem d’adaptar” (Seminari Internet social i la comunicació pública)

La web 2.0, que ha donat pas a les xarxes socials en les quals l’individu és l’emissor de continguts i que obre una nova forma de moviment social, ha estat definida con un “tsunami” durant la primera jornada del VII Seminari de comunicació pública de l’ACIAL celebrada el 12 de març Mataró. L’objectiu de la convocatòria és analitzar l’aplicació de les noves eines

De quina forma la comunicació pública ha d’introduir com a eines les xarxes socials com Facebook, Twitter, Flickr o els blocs? Quedar-ne al marge és com deixar de banda un moviment social que va en augment i reduir els impactes que generen les institucions?

La primera jornada del VII Seminari de Comunicació Pública de l’ACIAL convocat al voltant d’aquestes qüestions ha deixat clar que els professionals hem d’incorporar aquestes noves eines i aquestes noves formes de comunicació i relació si volem avançar i mantenir-nos com a agents transmissors de la informació pública. En el resum de les diferents ponències i taules rodones podeu seguir les experiències i manifestacions d’aquesta primera jornada celebrada a la Nau Gaudí de Mataró.

Conferència inaugural: Els governs locals i la seva presència a la xarxa Genís Roca, soci i director de RocaSalvatella, consultora d’estratègia sobre xarxes d’empreses i organitzacions.

Genís Roca és un dels més destacats experts a Catalunya i Espanya sobre model de presència ala xarxa. Durant una exposició detallada i amb un punt d’ironia, Roca ha recordat el canvi social experimentat durant el segle XX amb l’augment de l’esperança de vida i, prenent com a referent la seva generació nascuda al 1966, ha fet un repàs dels avenços tecnològics produïts des que al 1981 IBM comercialitza el primer ordinador personal fins que als anys 90 apareixen el Pentium, el paket Office i Google.

“La meva generació es va intentar integrar en les noves tecnologies aprenent sobre hardware i softwarei amb l’Office i el Google pensava que ja ho tenia tot resolt. Però les xarxes socials són un autèntic tsunami que ens han de fer canvis la nostra forma de treballar”. Segons Roca, les claus d’un bon professional de la comunicació són: saber buscar a la xarxa, saber avaluar i llegir el que es publica i deixar de navegar per seguir només els ítems que ens interessen a través de sistemes com l’RSS”.

Durant la ponència ha posat de manifest que la imatge d’una organització a la xarxa no és només el seu web oficial, sinó tot allò que es publica sobre ella i, especialment, les opinions externes a l’empresa. “La teva identitat digital és el que tu fas i el que fan els altres a la xarxa. Per això és molt important monitoritzar la xarxa deforma sistemàtica per conèixer quina és la teva imatge” . Roca afirma que per establir un model de presència a la xarxa cal comptar amb els elements propis, els aliens i els compartits, i que la xarxa és un espai social que educa com la ciutat.”Fer ciutat és també fer urbanisme digital”, conclou.

Panell d’experiències sobre la TV a Internet (TVIP)

• Òscar Sánchez (El Prat Comunicació): La TVIP d’El Prat:
o Compta amb un funcionament clar i en continuïtat.
o Amb un concepte Youtube i web 2.0.
o Bona reproducció en pantalla complerta.
o Opció de vídeo.
o Amb directes
o I butlletins electrònics.
o Compta amb una redacció integrada de 14 persones.
o Amb periodistes polivalents
o I compromís amb la formació.
o Es pengen vídeos curts i algun reportatge llarg.
o Es dona molta importància a informacions de cultura i esports.
o Les xifres: 225 visites diàries, 351 usuaris registrats, es pengen entre 8 i 10 videos a la setmana.

• Jordi Marín (Maresme Digital)
o Fan TDT i TVIP.
o Han integrat els dos consorcis públics de TDT de la comarca.
o Formen part actualment per 21 municipis.

• Nicolas Lecoq (TerraTV).
o Terra TV treballa amb un protocol IP I en obert.
o Es finança mitjançant la publicitat.
o Ofereixen vídeos gratuïts, però la gent no pot pujar vídeos com a Youtube.
o Compten amb 2 grans proveïdors: Cuatro i ETB i petites productores.
o Terra TV es un conjunt de canals i una plataforma digital enfocada a continguts generalistes i d’entreteniment..
o Al desembre de 2008 comptava amb 850 usuaris.

• Vicenç Badenes (Citilab):
o Citilab posa en mans de la ciutadania les TIC.
o Conceptualment va néixer el 1997.
o Compta amb 1.500 m2.
o Actualment desenvolupa 24 projectes de recerca.
o Properament posarà en marxa una TVIP.

• Joan Cortés (LTC Project)
o Empresa consultora de serveis per TVIP, associada amb Lavinia.
o Fins ara ha creat quatre projectes de TVIP per AGBAR, l’Ajuntament de Girona, la Universitat Pompeu Fabra, i la Xarxa d’Hospitals USP.
o El consum de TV baixa en persones menors de 30 anys. Per tant cal crear productes per TVIP.

En el torn de debat es reflexiona sobre si la TVIP és una alternativa real a la TDT. Els ponents estan d’acord en què ara per ara no, ja que mentre la TDT arribarà a totes les llargs, Internet de banda ampla encara no. En tot cas, es reflexiona sobre que la TDT té un problema d’origen, i és que està dissenyada de dalt cap a baix. Però l’oferta de la TDT és molt similar a la de la TV tradicional. La paradoxa és que des de les administracions públiques s’està invertint molts diners en la TDT, i molt poc en la tecnologia per internet quan la TDT quedarà obsoleta molt aviat. En definitiva, però, es diu que les dues plataformes hauran de conviure bastant de temps.

Cafè-tertúlia:

L’experiència de la Xarxa Audiovisual Local (XAL).
L’oferta i l’experiència de la Xarxa Audiovisual Local ha centrat la xerrada que Xavier Casinos, Conseller Delegat de l’Agència de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona, ha fet en el marc del cafè tertúlia celebrat després del dinar de les jornades. Casinos ha ofert un recorregut per eines com la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya (XTL), ComRàdio o el portal La Malla.

L’oficina virtual de comunicació de l’Obra Social de “La Caixa”.
Al mateix cafè tertúlia ha participat també Lola Pardo, cap de Desenvolupament d’Internet a la Fundació La Caixa, que ha repassat els nous projectes que incorpora el web de l’obra social d’aquesta entitat financera i les innovacions que presenta o d’altres que estan encara en projecte, com ara una sala de premsa virtual, la facilitat per establir contactes amb els cercadors o fins i tot un innovador sistema d’anàlisi de la pròpia pàgina, que han batejat com a “test d’usabilitat”, i que avalua la idoneïtat i de la pàgina per als seus usuaris i si realment s’acompleixen els objectius que pretén per als qui accedeixen.

Conferència: Noves eines de comunicació digital

Saül Gordillo, director de l’Agència Catalana de Notícies i expert en blocs.

Resum de la ponència:
Ens trobem en una època semblant a la dels primers ajuntaments democràtics, una època de Canvi important i profund, no igual que l’any 79 però sí similar. Hem de fer molts canvis.
És la fi de l’era de la premsa. No vull dir que s’acabi la premsa escrita ja, però ja res és igual que fa uns anys amb la nova situació que vivim. Després de l’11M i de tot el que va implicar amb “el pásalo” i la força que la ciutadania va fer i com van influir en el resultat de les eleccions, ara la gent diu la seva i és necessari un canvi polític en aquest sentit.
Ara no hi ha barreres. No siguem però ingenus, perquè encara hi ha una part important de la ciutadania que no té accés a Internet, però no hi ha tantes barreres d’accés.

Ara tu mateix pots fer de mitjà i distribuir la teva informació. Per primera vegada els joves navegen més temps per Internet i deixen de banda la ‘tele’. El primer cop que la tele deixa de ser la reina i l’estrella i passa al segon lloc, ja que el jovent fa ús d’Internet.
També el mòbil és avui en dia l’autèntic el mitjà de caràcter privat personal i intransferible.

Ara els perfils són diferents. Els periodistes ens trobem en un moment difícil del sector, també degut a la crisi econòmica. Gràcies a Internet sabem les autèntiques xifres de vendes i entrades i sortides i els quioscs ho tenen malament.

La publicitat ha tingut una caiguda molt forta. Jo tinc moltes incerteses, no hem de tenir por als canvis. Els periodistes grans ho tenen pitjor per adaptar-se però s’ha de fer. Són professionals que no estan acostumats, tot i que les coses han de canviar.
A vegades es fan coses per la xarxa que en la premsa escrita no ens atrevim a fer, també s’ha de vigilar.

El consumidor ara és actiu. Els periodistes ara ja no són els primers ens assabentar-se de les notícies i en arribar al lloc dels fets.
Trobo que l’Administració està molt allunyada de la realitat, distant i freda i amb un llenguatge molt tècnic. Les web dels Aj. són avorrides, tot i que sé que n’hi ha moltes on s’està treballant molt, però encara no són atractives i moltes no tenen RSS.

L’Administració a Internet va endarrerida, massa encarcarada. Tot ho fan de manera molt oficial i el missatge quan arriba ja és tard.
Ara toca posar-nos les piles!!!. Obama ha guanyat per Internet i perquè ha sabut connectar i fer cas de la gent que l’ha ajudat per Internet, i molt pendent de tot el que es fa i es diu a Internet. Alguns polítics només s’interessen quan hi ha eleccions i després res, no hi ha seguiment.

Els polítics autèntics tenen blocs i contesten ràpidament les consultes i donen resultats. Els polítics falsos deixen que els seus cap de premsa els escriguin el bloc i això es nota. A mi m’agrada que un polític tingui bloc perquè em puc fer idea de com és.
Hi ha moltes xarxes social, i totes són interessants. Youtube, Flickr, Facebook, etc. Hi ha riscos a Internet però és el futur, hem d’adaptar-nos i participar-hi!!!.

Existeix un conflicte perquè el polític 2.0 va més ràpid que el seu gabinet de comunicació i dona la informació més ràpid. El gabinet triga unes hores en fer la nota de premsa, en enviar-la, etc. Hem d’apostar pel reciclatge i per ser frescos com Internet i ràpids. Adaptar-nos a les noves exigències de la ciutadania. Actualitzar-nos.
És una època d’oportunitats, la web 2.0 és gratis (ara que estem en crisi). S’ha de diversificar el discurs. El gabinet treballa amb notícies públiques, però el polític pot dir la seva. En definitiva, repartir bé els papers i sobretot adaptar-nos a la nova situació.

Presentació d’experiències de comunicació digital municipal: blocs, Twitter, Flickr, Youtube i altres eines de la xarxa social al servei dels càrrecs electes i les institucions

Antoni Balmón, alcalde de Cornellà del Llobregat. Té un bloc des del 2005 allotjat a blogspot. Creu que les webs municipals tenen la funció d’explicar a la ciutadania la gestió municipal. La gent no es relaciona amb les administracions si no per temes concrets que li interessa.Altre cosa són les instruments de relació. Ell va apostar pel bloc per explicar el que pensa des de el punt de vista institucional, no partidista. Creu que es un bon canal de comunicació amb la gent i que serveix per compartir aspectes de la vida personal, com per exemple la lectura. Els continguts els comparteix amb el gabinet de premsa encara que les coses importants les escriu ell. Els blocs li han aportat un instrument per a:
– Fer pressió sobre la seva institució (ajuntament) i la seva organització
– Relació directa amb la ciutadania
Creu en la cultura “del sosiego” i de “gestionar el propi temps”. El que és important no és tant el mitjà sinó saber el que es vol explicar.

Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell. No es experts ens TIC’s, sinó simplement curiós. Té bloc des del 2007 i ha incorporat altres eines com Facebook, Youtube…Va arribar al 2.0 amb l’objectiu de guanyar les eleccions i ha arribat a la conclusió de que l’objectiu actual és el de tenir eines útils per fer més i millor feina política. Són eines que comporten actituds de més transparència i més permeables a la relació.
Li permeten:
– Liderar el relat
– Comunicar-se sense intermediaris
– Explicar el que fa, el que pensa, en que sent….
El gabinets de premsa han de recolzar la formació dels càrrecs electe. Això te dos perills: La saturació i que pensis que la vida i el món és el 2.0.

Ramón Bassas, primer tinent d’alcalde de Mataró: Té bloc i és usuari de Flickr, Facebook… Genera mobilització. Permet entrar en els temes de la ciutat amb certa simpatia i sense vergonya. No s’ha de tenir por al comentaris que pengen els internautes. Per guanyar eleccions s’ha de tenir una estratègia ai els blocs formen part d’aquesta. Creu que en el futur haurà una relació naturals; integració d’utilitats i universalització i transparència. Creu que qui no tingui presencia virtual te una mancança en la seva relació amb el món.

Carles Puigdemont, regidor de l’Ajuntament de Girona. Té bloc des del 2006 i totes les altres eines.Com forma part de la oposició a l’Ajuntament de Girona i també en el Parlament de Catalunya, s’ha fet el seu propi gabinet de premsa. Ho ha fet pensant en les eines que seran imprescindibles en les eleccions dels 2011. Des de la seva BlackBerry genera cinc impactes amb sol clic. Ho ha fet integrant totes les eines 2.0, creant un únic centre de producció de continguts i una única eina de difusió. El màxim d’impactes amb un mínim clic. Així ha aconseguit un aparador únic, el que comporta una potencialitat comunicativa extraordinària.