L’anomenat periodisme de dades està cobrant cada vegada més protagonisme, oferint un tractament clar, ordenat i comprensible de les dades a l’audiència, que són les que marquen la diferència a l’hora d’explicar una història. Ara però sembla que la cosa fa un pas endavant per parlar de periodisme de sensors. Però a què ens referim amb el periodisme de sensors? La idea que el periodista pugui, gràcies a la col·laboració ciutadana, obtenir informació aprofitant que tots portem un mòbil en la butxaca i que està ple de sensors pot canviar la dinàmica de treballar.
L’article que publiquem a continuació vol aprofundir en aquesta idea. Els sensors són uns dispositius que fan possible obtenir aquestes dades de la font més directa i que van un pas més enllà del que ens pugui explicar un informe del Govern o estudis pagats per empreses. En la línia de “fes-ho tu mateix”, a través de la participació ciutadana, de drons o xarxes, aquests dispositius permeten recopilar dades sobre pràcticament qualsevol cosa que puguis imaginar. A més de l’open data o de les dades obtingudes de fonts no obertes, la difusió de sensors de baix cost i d’un moviment d’activisme cívic permetria albirar un futur en el qual el periodisme de dades també es basarà en les dades produïdes des d’abaix.
És fàcil imaginar, per tant, com tota aquesta quantitat d’informació generada pels propis ciutadans genera grans oportunitats en l’àmbit periodístic. S’amplia l’horitzó a l’hora d’abordar fets noticiables i sorgeixen noves fonts a les quals recórrer. Davant aquest panorama, el repte que es planteja ara per als periodistes és verificar tota aquesta informació, processar-la, extreure conclusions i sobretot, ser capaces d’explicar una història que resulti interessant per a la seva audiència.
Article ¿Dejarías que los medios te usaran para obtener datos? Llega el periodismo de sensores de Laura Albor | ElDiario.es
Deixa un comentari