El Diari ARA publicava aquest diumenge un article sobre la predisposició dels periodistas catalans a l’hora d’assumir autocensura en temes religiosos. El diari prenia com a punt de partida un estudi de 2010 de la col·lecció Lexicon i coordinat per Salvador Alsius. El recent atac contra la revista Charlie Hebdo ha fet que es revifi el debat sobre si els mitjans haurien d’imposar-se límits per no ofendre les sensibilitats religioses. L’enquesta, feta a 1.198 professionals de la informació, constatava que només un 14,2% aplicaria l’autocensura per no ofendre les creences religioses.
Un 31,8% dels professionals sí que consideraven que l’autocensura és justificable en nom del “bon gust”. En aquesta pregunta, el dret a la vida era el més respectat: un 86,3% dels informadors afirmaven que cal aplicar autocensura si es pot posar algú en perill.
Omissió de fonts i les caricatures de Mahoma
L’enquesta també preguntava específicament per les caricatures de Mahoma, que només un 19,1% dels professionals deixarien de publicar. El percentatge era molt similar si es preguntava pel cas d’unes possibles caricatures de Jesús, que el 18,7% deien que optarien per retirar. En tots dos casos respostes amb molt poca adhesió, comparades, per exemple, amb les imatges escatològiques, rebutjades per un 88,3% dels enquestats. El treball també demanava quines fonts se silenciarien. Mentre que un 50,9% ometrien una font d’ideologia nazi en una informació, només un 13,4% ho farien si es tractés d’algú que fos irrespectuós amb les religions no catòliques.
Deixa un comentari