Els periodistes de fonts Vicenç Sanclemente i Joan Maria Piqué es mostren d’acord en què l’empatia i la relació personal és important en la seva feina, però amb matisos ja que “per molta empatia creada, si la institució no es veraç, ràpida i no apropa els protagonistes de les noticies als periodistes de mitjans l’empatia es trenca” segons Sanclemente, i per a Pîqué “’empatia té uns límits basats en una postura noble i en les regles de la professionalitat”.
Vicenç Sanclemente, director tècnic de premsa de l’alcaldia de Barcelona, i Joan Maria Piqué, cap de premsa del President de la Generalitat, Artur Mas, van participar en la “conversa”convocada per COMUNICACIÓ PÚBLICA sobre l’empatia aplicada a la feina dels periodistes de fonts, i que va celebrar-se el dimecres 13 d’abril a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC). La xerrada va ser moderada pel president de l’associació COMUNICACIÓ PÚBLICA, Jordi Navarro, i va comptar també amb la presència a la taula de la presidenta de la Comissió de Gabinets del CPC, Pilar Casanova, que va fer un resum de les intervencions.
Pel que fa al tema de la conversa, Vicenç Sanclemente va opinar que sense sinceritat ni credibilitat no pot existir l’empatia, així com tampoc si no hi ha una bona gestió de la comunicació dins l’organització”. Sanclemente creu que per crear empatia s’ha de tenir temps, i molt sovint “els responsables de comunicació estan tan absorbits per la seva feina diària que no tenen temps de dedicar-se a crear empatia”. De totes maneres, segons Sanclemente, “quan es fa comunicació de proximitat és més fàcil construir aquesta empatia, ja que la relació es més fluida. I és que és molt importat que hi hagi mútua confiança i una relació franca, sense pors”.
Per la seva banda, Joan Maria Piqué va coincidir amb Sanclemente en el fet que les relacions personals són importants en la feina dels periodistes de fonts, ja que quan més coneixem el periodista de mitjans més cordial és la relació que s’estableix. No obstant això, per Pique “cal que tinguem clar el lloc on treballem, ja que la nostra feina com a responsables de premsa i comunicació d’institucions i empreses no és la de fer amics, ja que “molt sovint, massa relació personal pot acabar amb decepcions i desenganys”.
A part del tema de l’empatia, durant la conversa van sorgir altres qüestions, com el vell tema de debat sobre si els periodistes de fonts són o fan de periodistes, i sobre la importància de les xarxes socials en la feina del periodisme.
Sobre el primer punt, Joan Maria Piqué va expressar que, des del mateix moment en què l’any 2008 va entrar a treballar a CiU, donant suport a Artur Mas en les qüestions de premsa, va deixar de considerar-se periodista per passar a ser “propagandista”, i va descriure la seva feina actual com a cap del Gabinet de Premsa i Comunicació del President de la Generalitat com la d’un “propagandista en cap”.
Pel que fa a les xarxes socials, Vicenç Sanclemente va assegurar que avui suposen un repte molt important en el treball dels periodistes, tot afegint que “les xarxes socials obren moltes esperances i possibilitats, però també poden arribar a trencar les línies de comunicació entre periodistes de fonts i de mitjans si cadascú va i diu la seva”.
Deixa un comentari