El periodista i escriptor Joan Barril va morir la matinada de dissabte als 62 anys per les complicacions d’una pneumònia. Barril que fins ara presentava i dirigia el programa “El Cafè de la República” a Catalunya Ràdio, va col·laborar i participar en la majoria de mitjans de comunicació d’aquest país. La literatura, la seva passió, ha centrat al llarg de la seva carrera la majoria dels programes que ha liderat, com ara ‘Qwerty’, a BTV. Però el seu programa més recordat és ‘L’illa del tresor’, que copresentava amb el director de teatre Joan Ollé al Canal 33.
Més enllà del món dels llibres, Barril també va presentar programes d’actualitat, com la R-pública, el programa matinal de l’antiga COM Ràdio. Però si en alguna faceta va destacar va ser fent d’articulista de premsa. Durant tres dècades ha estat un dels periodistes d’opinió més influents. A banda de dirigir el setmanari ‘El Món’, ja desaparegut, Barril ha escrit opinió a diaris com ‘El País’, ‘La Vanguardia’ i ‘El Periódico de Catalunya’, on escrivia en els darrers temps. De fet, en aquest diari és on havia estat publicant també un conte setmanal.
En el terreny estrictament literari, i més enllà de l’obra feta en premsa periòdica, Barril ha rebut diversos premis entre finals dels anys 80 i l’actualitat i va fundar l’editorial Barril & Barral. El 1988, va rebre el premi Pere Quart d’humor i sàtira per l’obra ‘Un submarí a les estovalles’, la primera novel·la de l’autor, que explicava la història d’un marroquí en la Barcelona preolímpica i que va ser portada al cinema amb un repartiment que incloïa una jove Ariadna Gil. Deu anys més tard va guanyar el premi Ramon Llull amb ‘Parada obligatòria’, un volum que agrupa diverses reflexions de l’autor sobre l’entrada en la maduresa i el pas del temps. Aquell mateix any va rebre el premi Ramon Muntaner per ‘Tots els ports es diuen Helena’, una novel·la que intenta entendre els perquès de les tensions permanents dins d’Europa, cosa que fa des de la perspectiva d’un noi de dotze anys, protagonista de la història. El 2000 va arribar el premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil pel mateix llibre.
El 2002, Barril va afegir a la llista un guardó per ‘Certes mentides’. Se li va concedir el premi 23 d’Abril per aquesta obra narrativa en què diversos protagonistes tenen la mentida com a nexe. Fa quatre anys, va rebre el premi Sant Joan de Caixa Sabadell per ‘Les terres promeses’.
Una altra faceta dintre del món de la comunicació que Joan Barril també va tocar va ser com a assessor de comunicació. el 2011 Josep Antoni Duran i Lleida elva fitxar per fer d’assessor a CIU en les eleccions espanyoles d’aquell mateix any.
Deixa un comentari