Obrir les dades públiques als ciutadans amb l’objectiu de crear transparència, eficiència i millors serveis públics. Aquesta és la filosofia de l’Open Data, una pràctica que requereix que les dades siguin de lliure accés per a tothom, sense limitacions tècniques o legals.
En l’actual context de desafecció política i desprestigi de les institucions democràtiques, iniciatives com Open Data s’erigeixen com a alternativa. El lliure accés a les dades garanteix transparència perquè qualsevol ciutadà pot consultar i tractar dades provinents de fonts oficials. A més a més, augmenta l’eficiència perquè aquests ciutadans poden crear serveis nous en col·laboració amb l’administració. Es tracta doncs, de publicar a Internet les dades que disposa l’administració perquè qualsevol ciutadà pugui consultar-les, modificar-les, crear mapes… En definitiva, es tracta de crear valor.
Un exemple de dades obertes és el web data.gov de l’administració Obama. També diaris com The Guardian han adaptat aquesta disciplina. A més a més governs com els d’Austràlia, Londres, Nova York o París ja disposen d’una base de dades a Internet. També la Generalitat de Catalunya ha alliberat algunes de les seves dades.
Però, la simple alliberació de les dades públiques no és una garantia de què s’usi. Moltes vegades, els milers de registres publicats no són útils o són tan complexos que no s’entenen. És per això, que comencen a sorgir eines que permeten la interpretació de les dades. Un exemple d’aquestes aplicacions és el web “¿Donde van mis impuestos?” que analitza de forma senzilla, amb gràfics entenedors dades alliberades sobre el pressupost espanyol. A Catalunya en són exemples el Cercador d’equipaments o el web de Rodalies
No obstant, perquè aquestes iniciatives tinguin èxit ens cal ciutadans compromesos que en vulguin treure utilitat i Governs Oberts, que alliberin les seves dades.
Deixa un comentari