Estem en un nou món amb pesos i contrapesos, i el problema d’aquesta Cimera és que ningú pot guanyar. O hauran de pagar per les emissions o les reduiran, o ho seguiran deixant al lliure albir, però ningú no guanyarà, només el medi ambient i per tant la humanitat, però per als polítics això és una cosa tan difusa que en molts casos no s’arriba a veure.
El finançament és un tema clau, ja que els països emergents asseguraven que no signarien res sense aquest punt. EUA també se sumarà al fons de 10.000 milions a l’any per als propers tres anys. Com ja és costum, la diplomàcia americana utilitza l’estratègia política d’enviar primer a Hillary Clinton i proposar concessions fins al 2020 perquè després arribi Obama i doni més esperances a la negociació. En aquesta ocasió, la secretària nord-americana d’Estat, Hillary Clinton, havia anunciat que els EUA contribuirien a l’esforç global dels països rics destinant 100.000 milions de dòlars anuals a partir del 2020 als “països més pobres i vulnerables” al canvi climàtic si s’aconsegueix tancar un acord en la cimera que demà es clausura a Copenhaguen. Clinton ha incidit en què aquest acord només serà possible s’hi ha “transparència” i “compromís” per part de les grans economies emergents, principalment Xina. Amb això, els EUA traslladen la pressió a la Xina, però la Xina ha insistit que “deixar que l’ONU auditi les seves emissions seria una ingerència intolerable.” Per aquesta raó, molts mitjans parlen d’una clara ensopegada en la negociació.
També hi ha hagut queixes sobre el procés de la Cimera, Xina, Índia, Brasil i Sud-àfrica estan insatisfets amb la forma en que Dinamarca ha portat el procés i es neguen a recolzar el text danès, que hauria de servir de base per seguir negociant.
Tenir regles clares sobre la qüestió mediambiental és una cosa nova en la Història de la Humanitat. En el fons, què significa per als països posar regles en aquest sentit? Vol dir que sigui més car desenvolupar industrialment, energèticament, tecnològicament (entre altres qüestions) com a país i per tant servir millor o pitjor als teus ciutadans. El debat se centra en els que defensen no cobrar als països pobres pel seu desenvolupament, perquè desenvolupar-se i sortir de la pobresa serà més difícil i / o car. Altres argumenten que molts països han contaminat des del segle XIX i no han pagat i són els que haurien de pagar, mentre altres diuen que cal centrar-se en l’aquí i l’ara.
La idea és que cada cap és un món i cada país ha viscut la industrialització i el canvi climàtic de manera diferent, i cada país li ha tret més o menys suc als processos contaminants. Mentre Estats Units, França, Japó, entre d’altres han estat grans avantatjats de la manca de legislació, ara Xina, l’Índia i el Brasil que estan fent el mateix que van fer els altres països fa 70 anys. El problema és que ara estan pujant els termòmetres anualment i estem tenint fenòmens meteorològics als quals no estàvem acostumats.
Esperem trobar orelles i cap per a la negociació perquè una solució de mínims no és solució. Esperem que els nostres polítics tinguin una solució, ja que el món que governen té un problema de fons. El veritable problema és que tots som consumidors de la contaminació. Deixaria avui de fer servir el cotxe o la moto, o es banyaria amb aigua freda?, de viatjar en avió o metro?, Utilitzar fixadors o productes per als cabells, cremes o medicines? Pocs ho farien.
Veus que es van deixar sentir
Estats Units: “El president dels EUA, Barack Obama, ha instat a posar en marxa un “acord operatiu” -és a dir, un acord polític de mínims que permeti que els països puguin treballar en la reducció d’emissions contaminants mentre es negocia un nou tractat més detallat i vinculant per a 2010″ (El Pais).
Espanya: “La terra no pertany a ningú. Només al vent”, va dir Zapatero. Espanya aportarà 375 milions d’euros al fons de finançament a curt termini per als països pobres i la UE està disposada a arribar fins a un 30 per cent de reducció d’emissions en 2020 i s’ha compromès en aquest fons a “4.400” milions d’euros. (Lavanguardia.com)
Xina: Ha comunicat als participants en la cita que no veu possibilitat d’aconseguir un acord vinculant per combatre l’escalfament global. Xina considera que finalment s’elaborarà un document de mínims.
Alemanya: La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha avisat als mitjans de comunicació que les sensacions no són bones. La líder de l’Executiu alemany ha assenyalat que les propostes dels països rics són suficients i cito textual; “Honestament, he de dir que la proposta d’EUA de retallar (les emissions de CO2) en un 4% respecte als nivells de 1990 no és gens ambiciós .
Índia: Tem que s’acusi als països pobres de provocar el fracàs de la cimera. “Som conscients que els països occidentals van a llançar una campanya de propaganda per responsabilitzar els països en vies de desenvolupament”, ha assenyalat a Reuters el ministre indi de Medi Ambient, Jairam Armes.
Països no desenvolupats (Veneçuela-Bolívia): Els discursos acalorats d’Hugo Chávez i Evo Morales han carregat contra el capitalisme com a única forma de frenar el canvi climàtic. Chávez ha afirmat davant el plenari que la negociació era una farsa imposada pels països rics, va assegurar que accelerar el procés amb un nou esborrany elaborat per Dinamarca, significava soscava la transparència i democràcia de la cimera. “No canviem el clima, sinó el sistema … Si el clima fos un banc ja ho haurien salvat”, argumentava el polític veneçolà. Evo Morales ha demanat un “tribunal de justícia climàtica per jutjar països” que emetin massa.
Societat Civil: Hi ha 230 persones detingudes per la policia danesa en una acció de protesta. Buscaven accedir a l’escenari de la cimera del canvi climàtic de Copenhaguen i bloquejar les sessions. Els policies i els agents van recórrer a l’ús de gas lacrimogen, gossos i gas pebre. thc
Deixa un comentari